Homeopatia

L'Homeopatia és un sistema de medicina basat en reconèixer la capacitat innata de l'organisme per a mantenir-se sa, gràcies a la seva força vital ( anomenada “chi” pels xinesos i “prana” pels hindús ), que regula les seves funcions i reacciona de manera automàtica davant les agressions amb l'objectiu de restituïr la salut.  Aquesta capacitat de la força vital anomenada vis natura medicatrix, la posseeixen tots els organismes vius i representa la capacitat curativa de la pròpia naturalesa. Però aquesta qualitat és limitada. La medicina homeopàtica participa en aquest procés ajudant a la curació, estimulant les reaccions defensives del sistema immunitari i de tots els sistemes de regulació nerviosa, i actuant a favordel cos i mai en contra dels símptomes. D'aquesta manera el remei homeopàtic accelera, estimula i ordena  el procés de curació del propi ésser viu.

Què és?

La paraula homeopatia ve del grec i significa “sofriment similar”, el que reflexa el principi filosòfic clau que es troba darrera el mètode homeopàtic: una substància pot guarir el mateix patiment que és capaç de causar.
L' homeopatia va ser formulada com una filosofia coherent pel metge alemany Samuel Hahnemann ( 1755-1843 ) a finals del segle XVIII.

La medicina homeopàtica considera les persones com una unitat funcional en equilibri inestable amb l'entorn. La malaltia no es contempla com un accident fortuït, com una cosa aliena, com una desgràcia, com mala sort. La malaltia és desequilibri i els símptomes són la seva expressió. Per aquest motiu no s'interessa només per la lesió anatòmica; s'interessa per l'individu: com viu, com dorm, com es nodreix, com es relaciona. És una medicina de la persona, és una medicina hol·lística.

La causa de la malaltia, doncs, s'ha de buscar en el pla dinàmic, no en el pla físico-químic. No existeix la “malaltia local”; es pot utilitzar aquesta expressió per a dir que una determinada part del cos està més afectada que la resta, però no que un òrgan pateix independentment dels demés. La medicina convencional actual recolza cada vegada més el punt de vista de què no hi ha malalties sinó individus malalts, però només teòricament. Per exemple, en el cas d'un pacient amb asma, estrenyiment i dolors reumàtics, un metge al·lopàtic actual receptarà tres medicaments diferents, un per a cada trastorn, mentre que l'homeòpata receptarà un sol medicament per a guarir una sola malaltia que es mostra sota tres aspectes diferents.

Homeopatia és autocuració. Quan una persona pren un remei homeopàtic, és l'energia del propi cos la que fa la feina, no un fàrmac que imposa certs canvis químics a la bioquímica del cos. Un remei homeopàtic funciona proporcionant al cos energia i una oportunitat per a tornar a tenir un estat d'armonia i guarir-se a sí mateix. Això significa que el progrés cap a l'autocuració té un ritme propi i es desenvolupa segons la situació i trajectòria úniques de cada individu.

Com funciona?

 

El descobriment dels camps bio-electromagnètics ha revolucionat la biologia de la mateixa manera en què Einstein va revolucionar els conceptes de la física newtoniana. Newton va enunciar les lleis que governen l'univers físic visible, i aquestes lleis segueixen essent tant vàlides avui com ho van ser en temps de Newton. Però les observacions de la naturalesa en els nivells atòmic i subatòmic requerien nous conceptes, que han estat proporcionats per la física moderna.

Fonamentalment, aquests conceptes reconeixen que la matèria i l'energia no poden ser considerades com categories separades. Són intercanviables i interactuen constantment en el context del que s'anomena “camp”.
Els camps electromagnètics es caracteritzen per índex de vibració (o freqüències) que poden ser mesurats. L'organisme humà no és una excepció i posseeix una determinada freqüència vibracional, que pot canviar dinàmicament cada segon segons el seu estat mental, estrés intern o extern, malalties, etc. El camp electromagnètic és molt semblant a la “força vital” a la que Hahnemann es referia.

Quan un estímul perjudicial afecta al camp electromagnètic d'una persona, poden sorgir dues coses. Si és una persona de constitució bastant forta i l'estímul és dèbil, el camp electromagnètic canvia l'índex de vibració només lleugerament i per poc temps. L'individu no s'ha adonat de res.

Si l'estímul és bastant potent com per a vèncer a la força vital, el camp electromagnètic pateix un canvi molt major en l'índex de vibració, i els efectes són sentits per l'individu. El mecanisme de defensa entra en acció, el que pot significar alteracions mentals, emocionals o físiques. L'organisme posa en moviment processos que són sentits pel pacient com a símptomes, són manifestacions materials de trastorns en el dinàmic camp electromagnètic.

Com que totes les substàncies posseeixen els seus corresponents camps electromagnètics, la feina de l'homeòpata és trobar aquella substància amb l'índex vibracional que més armonitzi amb el del pacient durant la malaltia. Quan els índex de vibració del pacient i del medicament harmonitzen, té lloc un fenomen conegut per físics i enginyers com “ressonància”. El medicament, com un diapasó que produeix vibració en una altra d'idèntica freqüència, accentua l'índex de vibració del camp electromagnètic del pacient. Això provoca un augment del camp electromagnètic del pacient fins la freqüència necessària per a què es produeixi la curació. Naturalment, per a obtenir la curació, el medicament triat ha d'estar molt pròxim a l'índex de vibració del pacient.

Tot i que una homeopatia equivocada no pot fer mal de forma directa, tal com sí ho fan els medicaments al·lopàtics, pot crear un trastorn en la força vital del pacient si es recepta de forma errònia durant bastant temps i la malaltia pot empitjorar.

Quan es pot utilitzar l'homeopatia?

L'homeopatia està indicada en les situacions següents:

. Malalties cròniques
Aquest és el repte més important de la medicina. Les malalties cròniques que la medicina convencional defineix com a permanents, sense curació, poden ser restituïdes progressivament cap a la salut mitjançant una medicació homeopàtica cuidadosament administrada.

. Malalties agudes
L'aplicació del remei adequat pot resoldre en curt temps, amb energia i sense efectes secundaris, situacions agudes que poden anar des d'una neuràlgia, un atac de migranya o unes angines fins una complicació major, com una pneumònia o una gastroenteritis infecciosa greu.

. Prevenció de recaigudes
En aportar un millor equilibri emocional i biològic, el tractament homeopàtic manté un estat defensiu òptim que actua com a prevenció davant altres agressions ambientals, epidèmiques i emocionals.

. Complementària en la cirurgia i la traumatologia
Quan la malaltia, l'accident o el traumatisme requereixen la intervenció de la cirurgia, el tractament homeopàtic pot complementar la seva acció tractant l'ansietat, l'estat de shock, el risc d'infecció, el dolor i les complicacions secundàries a la intervenció.

. Primers auxilis
Aquest és el camp d'acció menys conegut, però amb unes grans possibilitats d'aplicació. Molts pacients ja utilitzen Arnica per a traumatismes, cops i “agulletes” per sobreesforç; Calendula com a cicatritzant i desinfectant a les ferides; Ledum o Urtica urens per a les picadures d'insectes, etc. La selecció del remei i la seva aplicació són molt més senzilles que en les malalties cròniques i pot realitzar-les qualsevol persona amb les indicacions i la farmaciola.

Característiques dels remeis homeopàtics

. Augmenten les defenses ( immunoestimulació )
El remei homeopàtic estimula els mecanismes defensius a nivell immunitari i nerviós, a diferència dels medicaments convencionals que només eliminen els efectes de la malaltia. Per exemple, l'antibiòtic destrueix els gèrmens que han proliferat a la nostra gola degut a que les defenses amigdalars estan alterades, mentre que el remei homeopàtic actua directament sobre els mecanismes d'immunitat, estimulant la seva acció per a què sigui òptima.

. Equilibren les funcions orgàniques
Considerant la malaltia com un trastorn de l'equilibri intern de l'organisme, l'objectiu del remei homeopàtic és la restitució d'aquest equilibri, considerant la persona com una unitat integrada i molt ben relacionada entre sí.

. Manca de toxicitat
Les altíssimes dilucions a les que es preparen aquests medicaments allunyen el risc de toxicitat orgànica d'una manera gairebé absoluta. Si un nen es pren un tub sencer d'Arsenicum 30CH no patirà cap trastorn important i no serà necessari fer cap rentat d'estómac ni administrar-li antídots específics. Com a màxim el nen podrà notar petits símptomes reactius a aquella dosi accidental que seran transitoris i de poca intensitat.

. Economia
El fet d'estar preparats a base de dilucions i a partir de quantitats molt petites, ja ens dóna a entendre que tot i que l'obtenció del compost original sigui cara, es pot arribar a preparar una quantitat molt important de medicament homeopàtic a partir de la substància original, fet que abarateix sensiblement el producte final. Per tant, el medicament homeopàtic és molt econòmic, sobretot si el comparem amb el preu dels medicaments convencionals necessaris per a tractar la mateixa afecció.

. Independència

Si es prescriu adequadament, es pot aconseguir la restitució progressiva  de la salut del pacient, fet que representa recobrar la capacitat per a reaccionar de manera adequada a les agressions de l'entorn. El pacient recobrarà la seva independència i podrà deixar el medicament. En la medicina convencional la majoria de les malalties cròniques requereixen una medicació “de per vida”.

Té efectes secundaris?

El medicament homeopàtic, en actuar només a nivell dinàmic, no produeix efectes secundaris que puguin lesionar els òrgans. Només pot produir agreujaments inicials en el pla funcional o dinàmic, quan la sensibilitat del pacient és elevada o bé quan la potència administrada és excessiva. Són típiques les sensacions gripals, el mal de cap o un malestar general que no arriben a superar les 48h. L'objectiu ideal, però, és arribar a la curació sense cap tipus d'agreujament, ajustant la potència al màxim per a què la reacció sigui eficaç però sense causar molèsties.

¿La homeopatía es muy lenta?

L'homeopatia, prescrita adequadament, és molt més ràpida, eficaç i d'acció duradora que la medicina convencional en casos aguts ( otàlgies, neuràlgies, dolors i inflamacions traumàtiques,...).

Un altre tipus d'evolució és la que veiem en les malalties cròniques, molt més complexes i llargues de curar. L'homeopatia té sempre per objectiu guarir tot l'organisme, produint un funcionament harmoniós en tots els nivells de l'ésser, no només un momentani alleujament dels símptomes específics. De vegades aquest procés dura setmanes o mesos, i en els casos més greus pot durar   anys. Els pacients de vegades van a l'homeòpata amb la idea de què és probable que tingui lloc un miracle i quan el procés és més lent del que esperaven rebutgen l'homeopatia i busquen una altra teràpia. Les lleis de la Naturalesa tenen el seu propi ritme i no van més ràpid per més que ho desitgem.

El temps requerit per a una curació depèn de varis factors:

  • l'estat de la força vital al principi del tractament. Un pacient amb una forta constitució respondrà més ràpidament, mentre que un altre amb poca vitalitat tardarà més
  • factors hereditaris. Els pacients en les famílies dels quals hi ha moltes malalties cròniques, necessitaran probablement més temps per a curar-se
  • molt temps amb dieta pobra, sense exercici físic, abús d'alcohol o medicaments
  • llargues històries de moltes malalties agudes tractades amb molts medicaments al·lopàtics presenten més problemes per al tractament homeopàtic
  • temps que es pren l'homeòpata per a trobar el medicament indicat. No és fàcil i pot portar algun temps d'estudi minuciós

L'homeopatia és una medicina que exigeix molt del metge i del pacient. No és una teràpia en la què el pacient gairebé sense pensar comunica el diagnòstic dels metges al·lopàtics, rep una pastilla i es cura. Es requereix molta auto observació objectiva, una actitud de simpatia i col·laboració cap a la feina a la que s'enfronta l'homeòpata, una bona disposició per a evitar factors inhibidors i la saviesa necessària per a no impacientar-se durant qualsevol crisi curativa que tingui lloc. Generalment, són responsabilitats bastant fàcils d'assumir i els resultats són, per tant, gratificants.

I en embarassades?

Les dosis homeopàtiques són tan petites que no tenen cap capacitat de produir lesions orgàniques. La seva capacitat tòxica està reduïda a la mínima expressió. Com que els remeis homeopàtics treballen a favor dels mecanismes de restauració de l'organisme, simplement accelerant el procés natural que per sí mateix ja intentava portar a terme, no s'ha de témer cap reacció adversa, ni cap lesió orgànica, ni molt menys fetal. Durant l'embaràs, qualsevol trastorn o malaltia accidental que es presenti pot i és recomanable ser tractada amb medicació homeopàtica, que és molt més segura i eficaç que els remeis convencionals.

El mateix és vàlid per als nens o per a les persones grans o molt debilitades.

Història, els orígens: Samuel Hahnemann.

Samuel HahnemannSamuel Hahnemann es va llicenciar en Medicina per la Universitat de Leipzig el 1779 i poc després va començar a publicar una sèrie de llibres de medicina i química. El 1791, la seva investigació en el camp de la química va fer que entrés a una Acadèmia de Ciències.
Es va casar i tenir fills i tenia bona reputació com a químic i metge però se sentia insatisfet. Va renunciar a la pràctica de la medicina “per a no continuar arriscant-me a fer mal”, va escriure a un amic, i es va dedicar exclusivament a la química i a ocupacions literàries (va continuar traduint obres de medicina). Podria haver portat una vida molt confortable exercint com a metge però va preferir la pobresa abans que sotmetre's a un sistema els errors i dubtes del qual el neguitejaven.

Quan estava traduint una obra mèdica del professor Cullen de la Universitat de Londres sobre l'acció terapèutica de l'escorça peruana (d'on s'extreu el que avui es coneix per quinina, tractament de la malària) es va sentir tan insatisfet per l'explicació que va decidir fer un experiment. Va prendre unes quantes dosis d'escorça peruana per veure què passava. Va descobrir en la seva experiència personal que un medicament per a curar la malària produeix els mateixos símptomes quan el pren una persona sana. Molts haguessin considerat aquest fet com un fet excepcional. No obstant, Hahnemann era un veritable científic empíric. Per a ell el que comptava era l'observació mateixa, independentment de si s'ajustava o no als dogmes vigents. Va continuar fent més experiments, que van demostrar que aquesta observació casual era una llei de la Naturalesa: una substància que produeix símptomes en un individu sa, cura aquests símptomes en un individu malalt.
El 1810 va publicar a Torgaou, una petita ciutat alemanya, l'obra titulada “Organon del arte de curar”.

ahnemann era un notable metge i escriptor d'aquell temps, motiu pel que l'aparició d'un altre dels seus llibres va generar un automàtic interès. No obstant, un cop llegit el llibre, es va generar un gran rebombori entre la classe mèdica europea, ja que en ell es presentava una medicina completament nova i radical, fonamentalment oposada a la medicina convencional d'aquella època. Hahnemann va donar a aquesta nova medicina el nom d'homeopatia, terme provinent del grec omeos (similar) i pathos (malaltia). Homeopatia significa, doncs, curar amb alguna cosa que produeix un efecte similar al de la malaltia.

Quan l'obra de Hahnemann es va publicar per primera vegada va ser durament atacada pels metges que encara receptaven sangries, purgants i diaforètics. Hahnemann no es va desanimar per aquesta incomprensió. Molts altres metges es van interessar i van acompanyar-lo a continuar experimentant. Van continuar descrivint amb detall els símptomes que anaven tenint amb cada medicament que prenien. Va anomenar “experimentació” a aquest procés. Després de varis anys d'experimentació Hahnemann va tornar a l'exercici de la medicina, però ara practicava l'homeopatia.

No obstant, Hahnemann no es creia el descobridor d'aquesta llei essencial de l'homeopatia. Cita altres persones que, segons ell, l'havien enunciat o suggerit molt abans (Hipòcrates, per exemple, es referia a dos tipus de curació: pels “oposats” o pels “similars”). A la Mekilta, que es remunta al temps de l'Antic Testament, diu: “ Veniu i veieu. La curació de l'Altíssim, beneït sigui, no és com la curació de l'home. L'home no cura amb la mateixa cosa amb la que fereix. Fereix amb un ganivet i cura amb un emplast. Però l'Altíssim, beneït sigui, no ho fa així. Ell cura amb la mateixa cosa amb la que fereix”.

Elaboració del remei

Els remeis homeopàtics estan elaborats a partir de qualsevol substància de la naturalesa, ja sigui mineral, vegetal o animal, que tingui propietats medicinals, experimentades en voluntaris sans. No té res a veure amb la fitoteràpia ni amb la medicina naturista, no obstant comparteixen alguns principis higiènics i de concepció de la salut.

L'homeopatia es basa en una tècnica farmacològica concreta i molt ben definida. La substància medicinal s'ha sotmès a un procés de progressives dilucions i sucussions que la fan més innòcua i a la vegada més potent, per a ser utilitzada com a remei similar o homeopàtic. Posem per cas Mercurius. Aquest remei està preparat a base de mercuri. Successives trituracions del metall pur, seguides per dilucions progressives d'una gota en 9 gotes d'aigua en l'escala decimal (D) i d'una gota en 99 gotes d'aigua en l'escala centessimal (C), produeixen diferents potències del remei, que a cada nova dilució  i al sucussionar la preparació augmenten progressivament la seva força medicinal. Aquest procés es repeteix tantes vegades com calgui i és anomenat potenciació. Per exemple, la potència 30C és el resultat de repetir 30 vegades el procés de diluir una gota de Mercurius en 99 gotes d'aigua, sucussionar 100 vegades cada nova dilució i repetir aquest procés 30 vegades. Per tant la 30C de Mercurius és el resultat de diluir 30 vegades una part en 99 d'aigua, sucussionant en total 3000 vegades (100 cops en cada un dels 30 graus).

 

login

Developed by LesOlivex.